dimarts, 1 de febrer del 2011

Per reflexionar

A continuació, us poso el vídeo d'un conte de Jorge Bucay, "El buscador" potser molts de vosaltres ja sabreu quin és. Però, qui no l'hagi escoltat mai o fins i tot, les persones que sabeu quin és, us el torno a recomanar que l'escolteu.
I fins aquí el meu blog, espero que us hagi servit les entrades que he anat posant.


Gràcies i fins la propera.

El plor dels nadons

Hola, 

Estava buscant una història per acabar les entrades en aquest blog, perquè no sé si en realitzaré alguna més. Però, he trobat un article interessant que m'agradaria compartir en tots vosaltres.
Tracta sobre el plor dels nadons, i diu així:

Ploren en l'idioma de la mare.


Un nen triga uns quants mesos a dir les primeres paraules. Solen ser sons simples i repetitius que solen tenir més d’un significat. Els nadons, però, intenten expressar-se de moltes maneres abans que aquesta etapa arribi. Ho fan, segons s’ha descobert, en el mateix idioma de la seva mare.
Un estudi d’investigadors de la Universitat de Wurzburg, a Alemanya, ha demostrat que els bebès imiten els patrons melòdics de l’idioma dels seus pares. Una dada que ha permès arribar a la conclusió que el desenvolupament del llenguatge ja comença quan estem a l’úter matern i que es manifesta els primers dies de vida. Aquesta anàlisi assegura que els nadons ploren amb diferent idioma, depenent del que parlin els seus pares. Tanta diferència hi ha que, segons asseguren, al segon dia de vida ja es poden distingir diversos patrons als plors dels recent nascuts.
Per dur a terme l’estudi es va comptar amb un grup de 60 nadons, 30 francesos i 30 alemanys i es va detectar que els francesos comencen amb un to baix que va pujant, just al contrari que els alemanys.

Què us sembla?