El llenguatge del cos

La sinergologia estudia la comunicació no verbal entre les persones a través dels seus gestos i de les seves postures. 
El llenguatge corporal és aquell en el qual no diem res i que acompanya gestualment el nostre llenguatge verbal. Els nostres gestos, les nostres postures, la  nostra aparença, la nostra mirada i tots els detalls que ens acompanyen a la nostra experiència física conformen el conjunt de la comunicació no verbal. 


Per què ens pot servir?

• Notar quan l'interlocutor ens atacarà i què podem fer després.
• Saber quan estàs interessat o avorrint al oient.
• Percebre el què passa per la ment del nostre interlocutor.
• Com comunicar-nos millor de cara al públic.
• Saber quan estan mentint.
• Identificar quan t'estan seduint.
• Conèixer la intenció profunda de l'interlocutor.
• Posar-se en el lloc de l'altre.

A continuació, podem trobar un seguit d'exemples:

Ulls i mirada

• Mirar per sobre l'espatlla: rebuig.
• Mirar de reüll: astúcia.
• Mirar de cara i durament: domini.
• Mirar cap avall: sumis, vergonya.
• Mirar de cara: Honradesa.
• No mirar de cara: falta d'honradesa.
• Obrir molt els ulls: estar d'acord, acceptació, admiració, plaer.
• Mig tancar els ulls, amb arruga al front: desacord.
• Pujar les celles: atenció, admiració.
• Enarcar repetidament les celles: saludo.
• Guinyar un ull: complicitat.
• Rascar-te un ull: dubtes.
• Mirar els ulls: seguretat, amistat, maduresa, sinceritat.

Mans i braços

• Braços estirats, rígids i estirats els punys de l'armilla: inseguretat, falta de confiança,  nervis.
• Braços recolzats a les cames: arrogància, superioritat.
• Braços estirats sobre el cap: benestar, relaxació.
• Mirar el rellotge quan parla: presa, intranquil·litat.
• Mirar el rellotge i l'altre li parla: impaciència.
• Mà empunyada amb el dit central cap a dalt: grolleria.
• Mà empunyada amb el polze cap a dalt: tot bé.
• Dos dits en forma de V: salut, victòria, pau.
• Tocar-te els palmells: anticipar-se a algú favorable.
• Com rentant-se les mans: riqueses.
• Rascar-se darrera de l'orella: dubte, negació.
• Acariciar-se la barbeta: pensant.
• Creuar els braços sobre el pit: barrera, a la defensiva.
• Creuar els braços, amb els punys tancats: tensió, hostilitat.
• Menjar-se les ungles: nervis.
• Mans en les galtes: avaluació.
• Tocar-se lleument el nas: dubtar, mentir o rebutjar.

Boca

• Ensenyar una dent: menyspreu, agressió.
• Treure el llavi inferior: menyspreu.
• Amagar la boca amb les mans: inseguretat, timidesa.
• Recollir la boca cap a un costat i cap a dalt: disgust, contrarietat.
• Avançar-se repetides vegades: assenyalar alguna cosa.
• Mossegar-se el llavi inferior: mentida.

Assentar-se

• Assentada, cames creuades amb moviment circular del peu: avorrida.
• Assentar-se en la punta de la cadira: ansietat, inseguretat.
• Assentar-se bé: domini, seguretat, comoditat.
• Assentar-se amb les cames paral·leles: ordenat, equilibrat.
• Cames creuades en 90º graus (home): ambiciós, competitiu.
• Cames creuades en 90º graus (dona): independència, humor, agressivitat.
• Cames creuades a nivell de genoll, però amb una torta: perfeccionisme, però amb certa inseguretat i ansietat.
• Cames creuades sobre el genoll i apuntant cap a el pis (home): balancejat, actitud passiva.
• Posar els colzes o donar suport als braços en la taula: seguretat, decisió.
• Tirar-se cap a endarrere: agressivitat.
• Posar els rovells dels dits a major altura: segur, egoista, orgullós, inflexible, arrogant.
• Rígides al assentar-se: tensió,  nerviosisme, agressivitat.
• Canvi constant de posició en la cadira: avorrit.
• Moviment incessant de peus: molest, insegur, nerviós.
• Assentar-se en primera fila en classes: receptivitat, intenció d'aprendre. 
• Com acotat en la cadira: avorrit, desinteressat.

Altres gestos

• Inclinar el cap a la vegada que li parles: imaginació, sentit del humor, ingeni, vivacitat.
• Tocar-se el cabell al parlar amb un baró: tractar d'impressionar-lo.
• Tocar arrugues imaginaries: frustració.
• Posar-se el cabell cap a endarrere i deixar una mà en la nuca: mentir.
• Enfonsar el cap, contraure la boca i enarcar les celles: vaig cometre un error.
• Arreglar-se la corbata: tractar d'impressionar.
• Arreglar-se la corbata i "carrespejar": tractar d'impressionar més.
• Ocultar la cara amb una cigarreta: tramar, calcular.
• Encongiment de muscles: desconèixer de que es tracta.
• Recolzar els peus en els talons: sobrat.
• Canviar constantment de suport amb els peus: inquietud, disgust.
• Jugar amb el cabell: falta de confiança en si mateix.
• Cap entre les mans i mirar fixament: avorriment.
• Unir els turmells: aprensió.
• Caminar amb les mans en les butxaques amb les espatlles encorbades: abatiment.
• Caminar molt ràpid: dinamisme, inquietud.
• Jugar amb algú mentre conversen: nerviosisme, inquietud, ansietat.
• Romandre sempre de peu: seguretat en si mateix.
• To de veu alt: agressivitat.
• Mantenir-se lluny d'altres en llocs públics: independència, introversió.
• Xiular a llocs solitaris: por.
• Fer reverència al donar les mans de l'altre: respecte i cortesia. 
• Inclinar-se cap a l'altre: prestar atenció.
• Peus sobre la taula: relaxament, control absolut.
• Moviments tallants i abruptes: intranquil·litat, nerviosisme, temor, falta de control.
• Rascar-se el cap: pensant.